dilluns, 2 de maig del 2016



LA METAMORFOSI

CAPÍTOL I


Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.

"Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç.

La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores.


  • Comenteu l'estranyament o desfamiliarització [distorsió de la perspectiva] basant-te en aquest fragment, que correspon al començament de la narració. Adoneu-vos que la cambra comença sent descrita com una habitació «normal de ser humà», més avant se'ns diu que té «pocs metres quadrats», però esdevé una habitació «alta i espaiosa».
       
       Des de el moment que Gregor es despertà es va notar estrany, va adonar-se ràpidament que ja no era un xiquet com la nit anterior, quan es va gitar, sinó que s'havia convertit en un insecte, un ser monstruós. L'autor ens parla d'on es troba Gregor en la habitació, gitat en el seu llit, amb diverses potes i unes proporcions que no eren les seues.

Se'ns descriu la habitació, una cambra normal de ser humà, com va escriure el nostre autor, Kafka.

Es sentia incòmode, no podia ni dormir de la forma que ho havia fet sempre, perquè a causa del seu nou cos no era possible, sentia una gran melancolia i va començar un dolor, fins aleshores desconegut.
      

dimecres, 20 d’abril del 2016



 LA FAMÍLIA DE FRANK KAFKA



Ací tenim unes fotografies de les seues germanes i dels seus pares.




dimecres, 13 d’abril del 2016


FELIÇ DIA INTERNACIONAL DEL BES

Hui, 13 d'abril, és el dia internacional del bes, al final del dia tothom ho sap, bé per haver-ho escoltat a la ràdio, vist en la televisió o per alguna publicació d'un amic o amiga a alguna red social, com m'he enterat jo.

Però, per què hui es celebra el dia del bes? I per quin fet?
Perque una parella tailandesa va estar besant-se 58 hores consecutives, superant el seu propi rècord de l'any anterior, 46 hores.

El concurs es celebra actualment en Tailandia i per a participar deus estar casat o mantindre una relació amb algú, si vols guanyar el premi del concurs, 2500 euros i dos anells amb diamants has de batre les 58 hores. 





Resultado de imagen de el beso



FELIÇ DIA!




diumenge, 10 d’abril del 2016


EL VAMPIR 


Tu, que has entrat com una daga
dins el meu cor queixós;
tu, forta com una armada de dimonis
vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini 
el meu esperit humiliat; 
—infame ser que em té lligat 
com el forçat a la cadena, 

i al joc el jugador obstinat, 
a la botella l'embriac, 
i a la carronya la vermina, 
—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat
de conquerir la llibertat,
i he dit al perfidiós verí:
salva'm de la roïndat.
Ai las! Verí i espasa
m'han menyspreat i han dit:
«No escau que siguis redimit
del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç 
t'alliberés d'aquest poder,
el teus petons darien vida,
altra vegada, al teu vampir!».


Aquest poema ha pogut ser provocat per Jeanne Duval, o com Baudelaire l'anomenava "La Venus Negra", amb la qual va tindre una llarga i accidentada relació, aquest poema pot ser el resultat d'una  de les seues múltiples i fortes discussions.

Baudelaire ha volgut expressar l'horror d'una existència lligada a una condemna. Però si l'home es subleva contra el seu vampir, no li serveix per a res, ja que l'amor que sent cap a la  seua amada és molt intens i fort, d'eixos amors que fan realment mal, dels quals no et pots desprendre fàcilment, perquè quan més intentes allunyar-te d'eixe amor, més prop et trobes. Tot esforç o intent per a no pensar en ella es transforma en una obsessió. 

Com bé diu Baudelaire:

"infame ser que em té lligat
com el forçat a la cadena,
i al joc el jugador obstinat,
a la botella l'embriac,
i a la carronya la vermina. 

El poema presenta una estructura molt clara, al igual que totes les composicions de Les Flors del Mal. En el poema, hi ha un tu, el vampir, a qui el poeta dirigeix una serie d'adjectius de caràcter prou negatiu, "loca engalanada"o "infame ser". Les dos comparacions posterior recolzen la identificació del tu amb la mort i el mal: " Tu que has entrat com una daga", "tu forta com una armada de dimonis". També està el jo del poeta "cor queixós", "espirit humiliat" i finalment cal recalcar diverses comparacions del vers huit a l'onze, on podem observar el caràcter addictiu i degradant d'aquest amor que el poeta sent cap a la seua amada.



dimecres, 30 de març del 2016

LAS  SUFRAGISTAS 

Maud (Carey Mulligan) trabaja desde que tiene siete años en una lavandería. Un día mientras hacía unos recados del trabajo, por casualidad, vió a Violet( Anne-Marie Duff) tirando piedras contra un escaparate como protesta por el voto femenino. Maud se asustó y huyó muy rápido de allí. 

Violet le propuso que se reuniera con ellas, las sufragistas, ella al principio se negó profundamente, pero cuando tomó conciencia de los abusos sexuales de su jefe y los laborales, ya que las mujeres trabajaban mucho más y cobraban menos que los hombres, aceptó la petición de su compañera.

Convertirse en sufragista supone que se conciencie con la situación de inferioridad que las mujeres están sufriendo, ella incluida, ser detenida diversas veces e incluso encarcelada solamente por expresar su opinión, manifestarse y pedir la igualdad y el voto de la mujer, lo que en ese momento para muchos hombres y también mujeres era una aberración, perder a su marido, quien se avergüenza de ella, a su hijo al que adora, ya que la custodia antes la tenían los hombres y a compañeras ligadas al movimiento como Emily, de la que hablaremos a continuación. 

Esta película está basada en hechos reales, es el relato de continuos esfuerzos de muchas mujeres por conseguir la igualdad, un trato justo para el sexo femenino y una historia basada en la superación. 







dijous, 10 de març del 2016



           PAUL VERLAINE I JEAN ARTHUR RIMBAUD
                        





Verlaine l'any que va conèixer Rimbaud tenia 26 anys i ja contava amb prestigi en el món poètic, estava casat amb una adolescent Mathilde Mauté, amb qui en un futur pròxim tindria un fill. 
Quan va llegir "El barco ebrio" d'un jove poeta d'uns 16 anys anomenat Rimbaud va quedar fascinat i va convidar-lo immediatament per parlar amb ell, sense saber que aquesta invitació canviaria per complet la seua vida tranquil·la i burgesa, que fins eixe moment Verlaine coneixia.

Des del moment que Rimbaud va entrar a la casa dels sogres de Verlaine amb els seus horribles modals i excepcional personalitat i valentia, es va prendar del jove i prompte començarien les seues festes i borratxeres.

En 1872 ja formaven una parella i els seus continus escàndols van arribar fins a Mathilde, ella molt enfadada i decepcionada va començar a recriminar-li la seua actitud a les quals ell va respondre de forma agressiva tant a la seua dona com al seu petit fill, això va allunyar Rimbaud de Verlaine, qui va decidir anar-se'n a Bèlgica seguit del seu amant, que abandonava a la seua dona malalta i al seu fill. D'aquesta manera van emprendre un viatge, el qual els posaria problemes. El primer obstacle va ser que en la frontera de Arras, on se'ls va denegar el pas i van tornar a París, després Mathilde va localitzar el seu marit i li va demanar que tornara amb ells, en un principi va accedir a la petició de la que encara era la seua dona però quan estava a punt d'agarrar el tren va donar mitja volta i va tornar amb el seu amant.

Dos mesos després Mathilde va iniciar el procés de separació judicial i Rimbaud va abandonar Londres per anar-se'n a una residència heretada per sa mare en Roche.Verlaine va emmalaltir i de seguida va tornar amb ell, però ben ràpid va tornar a deixar-lo.
Al recuperar-se,, en juliol de 1973, van tornar a estar junts, i des d'aquest punt la seua relació es va tornar insostenible i insuportable, amb violents successos com el dispar de Verlaine a Rimbaud en la mà.

En eixe moment la seua relació va arribar a la seua fi i els seus camins es van separar, Verlaine va anar a la presó pel dispar i Rimbaud va tornar a Roche.

Al sortir de la presó Verlaine va intentar novament que la seua relació amb Rimbaud funcionara, però no ho va aconseguir i van acabar en insults i cops.

Finalment, el 8 de gener de 1896 Verlaine va morir als 52 anys i uns anys abans en el 1891 ho va fer d'una forma molt precoç als 37 anys el seu examant, Rimbaud.








Resultado de imagen de paul verlaine y rimbaud

Leonardo DiCaprio com a Arthur Rimbaud i David Thewlis com Paul Verlaine.


dilluns, 7 de març del 2016

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho.
                                                                                 



Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)

          Els versos d'aquest poema són dodecasíl·labs, és a dir de 12 síl·labes, dividit en dos                             hemistiquis o parts isométriques de sis síl·labes cada una.



Tema

           El tema d'aquest poema és el fugaç enamorament de l'autor  d'una jove que passejava pel  carrer
                           
            

Quines imatges poètiques hi destacaríeu?

           En els primers versos podem observar una enumeració sobre característiques de la dona.
          Vers 5: una antítesi entre àgil i actitud d'estàtua
          Vers 11: una interrogació retórica, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
          Vers 12: una aliteració entre lloc i lluny
          Vers 13: ja que hi ha una gran similitud en l'estructura de dues oracions coordinades.
          Vers 14: un pleonasme, per la redundancia d'algunes paraules com tu o jo



 Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.

          L'us de moltes figures retòriques i poètiques, comentades anteriorment.
          La introducció de la percepció de correspondencies simbòliques d'olors, colors i sons, com           la dolçor que fascina i el plaer que mata.
          En una gran quantitat dels seus poemes, aquest inclós, es descriuen experiències humanes