LA METAMORFOSI

Capítol III

La greu ferida del Gregor, que el féu patir durant un mes llarg (ningú no s’atreví a llevar-li la poma, que romania incrustada a la carn com un record visible del que havia succeït), semblà haver recordat fins i tot al pare que el Gregor, malgrat la seua forma actual, trista i repugnant, era un membre de la família que no podien tractar com a un enemic, sinó al contrari: el deure familiar exigia d'empassar-se la repugnància i tenir paciència, sobretot molta paciència.

Si bé la ferida havia fet perdre la seua anterior agilitat al Gregor, segurament per sempre, i ara com ara havia de menester molts minuts per travessar la cambra, com un vell invàlid (ni pensaments d'enfilar-se per parets i sostre), en canvi li semblava estar prou llargament compensat d'aquest empitjorament del seu estat pel fet que ara, cap al vespre, obrien la porta del menjador (i ell solia tenir-hi els ulls clavats ja dues hores abans), de manera que, gitat a les fosques a la seua cambra, invisible des del menjador, podia veure tota la família, asseguda a la taula il·luminada i podia escoltar les seues converses, per dir-ho d'alguna manera, amb el consentiment general; és a dir, ben diferent d'abans.

Certament ja no eren les converses animades del passat, en les quals pensava sempre el Gregor amb un cert enyor quan, esgotat, s'havia de colgar entre els llençols humits d'una menuda cambra d'hotel. Ara hi havia més silenci que abans. Després de sopar, el pare no tardava gaire a adormir-se a la seua butaca; la mare i la germana s'exhortaven mútuament al silenci; la mare, encorbada sota el llum, cosia llenceria fina per a una botiga de modes; la germana, que havia agafat una faena de dependenta, els vespres aprenia taquigrafia i francès per mirar d'aconseguir un dia una faena més bona. De vegades el pare es despertava com si no sabera que havia dormit i deia a la mare:

―Quina manera de cosir, hui, també!
 
I es tornava a adormir a l'acte, mentre mare i filla es miraven, cansades, i somreien.

L'argument de la novel·la se'ns presenta des de diferents perspectives. Indique-les, assenyalant el punt de vista dominant  en aquest fragment.

En aquest text trobem diverses perspectives, la principal, és a dir la que més apreix, és la perspectiva d'un narrador en 3ª persona omniscient, aquest parla de la tensa situació que es viu a la casa de la família Samsa, com el pare després de quasi matar el seu fill el mira amb fàstic i pena, la germana com no pot més en la situació decideix agafar feina de dependenta i la mare cus durant molt de temps al dia. Cal recalcar que la mare al final del text intervé de forma directa, a través de la tipologia conversacional.