LA METAMORFOSI 

Capítol II 

Fins al capvespre no es desvetlà el Gregor d'aquell son pesat, semblant a un esmortiment. De ben segur que no hauria tardat gaire més estona a despertar-se encara que no l'hagueren importunat, perquè se sentia prou descansat i sense son, però li semblà que l'havien despertat uns passos lleugers i el soroll de la porta del rebedor que es tancava amb cautela. La claror esblaimada dels fanals del carrer clapejava el sostre i les parts més altes dels mobles, però a baix, on continuava gitat el Gregor, era fosc. A poc a poc, palpant encara insegur amb les antenes que tot just començava a apreciar, s'impulsà cap a la porta per veure què hi havia ocorregut. El seu costat esquerre semblava tot ell una llarga nafra que li estirava desagradablement, i havia d'avançar, com qui diu, a peu coix, repenjat a les dues fileres de potes, ara l'una ara l'altra. A més d'això, una de les potes havia resultat greument ferida durant l'incident del matí (gairebé era un miracle que n'haguera resultat ferida només una), i l'arrossegava inerta.

Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?

L'incident al qual es refereix aquest fragment, és al moment que Gregor decideix eixir de la seua habitació i ensenyar a la seua família la seua nova aparença, la qual va deixar sense paraules a sa mare, a son pare i també a la seua germana. 

La mare es va posar a cridar espantada, el pare va decidir que eixe insecte monstruós no era el seu fill, que no podia ser-ho, així que va prendre una dràstica decisió, tancar-lo en la seua habitació per a no haver de vore'l amb aquell nou aspecte que li provocava una mescla de fàstic i por. Ùnicament, la seua germana, va comprendre'l, va voler ajudar-lo, intentar posar-se al seu lloc i facilitar-li la estancia en la seua propia casa, actitud que canviarà durant l'obra.