EL VAMPIR 

Tu, que has entrat com una daga

dins el meu cor queixós;

tu, forta com una armada de dimonis

vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini 

el meu esperit humiliat; 

—infame ser que em té lligat 

com el forçat a la cadena, 

i al joc el jugador obstinat, 

a la botella l'embriac, 

i a la carronya la vermina, 

—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat

de conquerir la llibertat,

i he dit al perfidiós verí:

salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa

m'han menyspreat i han dit:

«No escau que siguis redimit

del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç 

t'alliberés d'aquest poder,

el teus petons darien vida,

altra vegada, al teu vampir!».

Aquest poema ha pogut ser provocat per Jeanne Duval, o com Baudelaire l'anomenava "La Venus Negra", amb la qual va tindre una llarga i accidentada relació, aquest poema pot ser el resultat d'una  de les seues múltiples i fortes discussions.

Baudelaire ha volgut expressar l'horror d'una existència lligada a una condemna. Però si l'home es subleva contra el seu vampir, no li serveix per a res, ja que l'amor que sent cap a la  seua amada és molt intens i fort, d'eixos amors que fan realment mal, dels quals no et pots desprendre fàcilment, perquè quan més intentes allunyar-te d'eixe amor, més prop et trobes. Tot esforç o intent per a no pensar en ella es transforma en una obsessió. 

Com bé diu Baudelaire:

"infame ser que em té lligat

com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,

a la botella l'embriac,

i a la carronya la vermina. 

El poema presenta una estructura molt clara, al igual que totes les composicions de Les Flors del Mal. En el poema, hi ha un tu, el vampir, a qui el poeta dirigeix una serie d'adjectius de caràcter prou negatiu, "loca engalanada"o "infame ser". Les dos comparacions posterior recolzen la identificació del tu amb la mort i el mal: " Tu que has entrat com una daga", "tu forta com una armada de dimonis". També està el jo del poeta "cor queixós", "espirit humiliat" i finalment cal recalcar diverses comparacions del vers huit a l'onze, on podem observar el caràcter addictiu i degradant d'aquest amor que el poeta sent cap a la seua amada.