Les Flors del Mal XCIII
A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho.
Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
Els versos d'aquest poema són dodecasíl·labs, és a dir de 12 síl·labes, dividit en dos hemistiquis o parts isométriques de sis síl·labes cada una.
Tema
El tema d'aquest poema és el fugaç enamorament de l'autor d'una jove que passejava pel carrer
Quines imatges poètiques hi destacaríeu?
En els primers versos podem observar una enumeració sobre característiques de la dona.
Vers 5: una antítesi entre àgil i actitud d'estàtua
Vers 11: una interrogació retórica, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
Vers 12: una aliteració entre lloc i lluny
Vers 13: ja que hi ha una gran similitud en l'estructura de dues oracions coordinades.
Vers 14: un pleonasme, per la redundancia d'algunes paraules com tu o jo
Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.
L'us de moltes figures retòriques i poètiques, comentades anteriorment.
La introducció de la percepció de correspondencies simbòliques d'olors, colors i sons, com la dolçor que fascina i el plaer que mata.
En una gran quantitat dels seus poemes, aquest inclós, es descriuen experiències humanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada