LA METAMORFOSI

 Capítol III

La germana va començar a tocar; pare i mare seguien atentament, cadascú des del seu lloc, els moviments de les mans de Grete. Gregor, atret per la música, havia gosat desplaçar-se un tros endavant, i el cap ja era visible del menjador estant. Ja no s’estranyava dels pocs miraments que darrerament tenia envers els altres; abans, aquesta consideració pels altres havia estat el seu orgull. l ara precisament era quan més raons hauria hagut de tenir per amagar-se, perquè a causa de la brutícia que s’havia acumulat a la seva habitació i dels remolins de pols que s’alçaven amb el moviment més petit, ell també anava cobert de pols de dalt a baix; amunt i avall traginava al damunt, a l'esquena i pels costats, fils, cabells i restes de menjar; la seva indiferència per tot era molt més gran que aquells temps passats en què, unes quantes vegades al cap del dia, s’ajeia d’esquena a terra i es refregava damunt de l'estora. I malgrat l'estat en què es trobava, no va tenir cap vergonya d’avançar un tros més pel terra immaculat del menjador.

Cert que ningú no es preocupava d'ell, en aquells moments. La família estava del tot captivada pel violí; els dispesers, en canvi, que al començament s’havien col·locat, amb les mans a la butxaca, al darrere i massa a tocar del faristol de la germana, tan a prop que fins i tot haurien pogut seguir la partitura -cosa que, sens dubte, hauria molestat la germana-, aviat es van enretirar tot decantant els caps i parlant a mitja veu de cara a la finestra prop de la qual es trobaven; el pare se’ls mirava neguitós. Semblava més que evident que havien estat decebuts en la seva suposició d’escoltar un concert de violí bonic o senzillament distret, que ja en tenien prou, d’aquella sessió, i que aguantaven aquell destorb només per cortesia. Especialment la manera com treien el fum dels cigars pel nas i per la boca donava a entendre que ja en tenien ben bé prou.

Enumereu i indiqueu el paper dels personatges del fragment seleccionat.

En aquest fragment apareixen els pares, Grete i Gregor. Els pares tenen una actitut indiferent cap al seu fill, no li fan casa, com bé diu el text, ja en tenen prou, ja estan farts d'aquesta situació, de la fisiologia del seu fill, que ja era més insecte que fill seu.

Gregor, també té una actitut indiferent, no li imprta que els seus pares i la seua germana vejen la seua aparença, d'insecte brut i l'únic que vol es escoltar el magnífic concert de violí de la seua germana. Grete en aquest fragment no té cap actitut que recalcar, ella solament toca el seu instrument, que finalment acaba reunint tota la família Samsa en el menjador, escoltant-la.