LA METAMORFOSI  

 

Capítol I

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?

Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment.    

Les parts subrallades són exemples de l'estil indirecte lliure, característica present durant gran part de l'obra. D'aquesta manera, l'autor reprodueix els pensaments, idees o sentiments dels personatges, en aquest cas de Gregor, els protagonista d'aquesta novel·la escrita per Kafka. Els reprodueix en tercera persona del singular, a partir del pensament d'aquest. Amb aquesta tècnica, l'autor ens aproximava als personatges i als seus pensaments.