LA METAMORFOSI

Capítol III

Naturalment, la millora més important de la situació en què es trobaven s'aconseguiria de moment canviant de casa; volien agafar-ne una de més menuda i barata, però més ben situada i molt més pràctica que l'actual, triada encara pel Gregor. Mentre així conversaven, al senyor i a la senyora Samsa se'ls acudí gairebé alhora, tot mirant la seua filla cada vegada més animada, que la Grete, malgrat totes les tribulacions dels darrers dies, que li havien empal·lidit les galtes, s'havia fet una xicota bonica i ufanosa. Van anar esdevenint més silenciosos i, intercanviant quasi inconscientment una mirada d'intel·ligència, pensaren que ja era hora de buscar-li un bon marit. I per a ells fou com una confirmació dels seus nous somnis i dels seus bons propòsits quan, al final del trajecte, la xica s'alçà la primera i estirà el seu cos jove.

Fi.

Cometa el tractament del temps (extern i intern)

Temps extern: l'obra està escrita entre novembre i març, això ho savem perquè Kafka fa referència al temps meteorògic, dies nubolats i freds en hivern i dies solejats en primavera.

Temps intern: el podem situar en diversos mesos, al igual que el temps extern, des del primer dia en el que és visible un poc la transformació de Gregor a insecte, fins que tot ell era un insecte i no quedava res d'esser humà en Gregor. Debem recalcar les retrospeccions del text i del desig de canvi de la família, dels pares i de la germana, 

Com evoluciona Grete, la germana de Gregor?

Grete és el personatge que més canvi durant l'obra de Kafka. És un peronatge que al principi intenta entendre,cuidar i alimentar a Gregor i intenta normalitzar la difícil situació que la família Samsa està vivint, però durant el transacurs de la narració i la transformació del seu estimat germà la seua actitut cap a ell també canvia, d'una manera radical, ja que al final Grete no li fa cas, ni s'encarrega d'ell ni té cap interacció amb ell.

LA METAMORFOSI

Capítol III

I, tanmateix, tocava tan bé la germana! Amb el rostre inclinat cap a un costat, els ulls li seguien atents i melangiosos les línies del pentagrama. El Gregor avançà un tros més, amb el cap ben enganxat a terra, per tal de trobar-se amb la seua mirada. Que era un animal, ja que la música el captivava tant? Era com si se li mostrara el camí vers l’aliment desconegut i anhelat. Estava decidit d’arribar fins a la germana i estirar-li la falda per indicar-li que anara a la seua cambra amb el violí, perquè ningú no li ho recompensaria millor que ell. Pensava no deixar-la eixir mai més de la seua habitació, almenys mentre ell fóra viu; per primera vegada el seu aspecte horrible li faria servei; seria alhora a totes les portes de la seua cambra i allunyaria els atacants d’una bufada; però la germana no s’hauria de quedar amb ell per força, sinó de grat; seuria al seu costat al sofà i ajupiria el cap perquè ell li poguera confiar a cau d’orella que havia tingut el ferm propòsit d’enviar-la al conservatori i que, si no haguera estat per aquella desgràcia, ho hauria anunciat a tothom per Nadal (parlant de tot, ja havia passat el Nadal?) i no hauria fet cas d’objeccions de cap classe. Després d’aquesta explicació, la germana esclataria en plors d’emoció i el Gregor se li enfilaria a l’espatla i li besaria el coll, que duia al descobert, sense cinta ni coll postís, des que treballava a la botiga.

La metamorfosi ha estat entesa com una faula oberta amb variades significacions. Comenteu alguna o algunes d'aquestes significacions.

Aquesta obra pareix una faula, encara que al principi al protagonista és una persona durant tota l'obra es va transformant en un animal, amb les seues característiques fisiológiques i adquirint actituts i elents propis més paregudes a les d'un animal que a les d'una persona. Un exemple podria ser com Gregor s'arrastra quan jo no pot caminar, que és el que faria una persona o la dependencia sota la seua germana Grete, qui li dóna i li prepara el menjar. Ademés passa de ser qui treballa i porta els diners per sustentar a la família a ser un problema que ni porta diners a casa ni es volgut per la seua família, i aquesta última raó és una per les quals, la seua germana decideix, ja cap al final de l'obra, decideix desfer-se i no ajudar al seu germà. Finalment, el gust també li canvia, abans li agradaven unes coses que ara ni les prova i al revés.

LA METAMORFOSI

 Capítol III

La germana va començar a tocar; pare i mare seguien atentament, cadascú des del seu lloc, els moviments de les mans de Grete. Gregor, atret per la música, havia gosat desplaçar-se un tros endavant, i el cap ja era visible del menjador estant. Ja no s’estranyava dels pocs miraments que darrerament tenia envers els altres; abans, aquesta consideració pels altres havia estat el seu orgull. l ara precisament era quan més raons hauria hagut de tenir per amagar-se, perquè a causa de la brutícia que s’havia acumulat a la seva habitació i dels remolins de pols que s’alçaven amb el moviment més petit, ell també anava cobert de pols de dalt a baix; amunt i avall traginava al damunt, a l'esquena i pels costats, fils, cabells i restes de menjar; la seva indiferència per tot era molt més gran que aquells temps passats en què, unes quantes vegades al cap del dia, s’ajeia d’esquena a terra i es refregava damunt de l'estora. I malgrat l'estat en què es trobava, no va tenir cap vergonya d’avançar un tros més pel terra immaculat del menjador.

Cert que ningú no es preocupava d'ell, en aquells moments. La família estava del tot captivada pel violí; els dispesers, en canvi, que al començament s’havien col·locat, amb les mans a la butxaca, al darrere i massa a tocar del faristol de la germana, tan a prop que fins i tot haurien pogut seguir la partitura -cosa que, sens dubte, hauria molestat la germana-, aviat es van enretirar tot decantant els caps i parlant a mitja veu de cara a la finestra prop de la qual es trobaven; el pare se’ls mirava neguitós. Semblava més que evident que havien estat decebuts en la seva suposició d’escoltar un concert de violí bonic o senzillament distret, que ja en tenien prou, d’aquella sessió, i que aguantaven aquell destorb només per cortesia. Especialment la manera com treien el fum dels cigars pel nas i per la boca donava a entendre que ja en tenien ben bé prou.

Enumereu i indiqueu el paper dels personatges del fragment seleccionat.

En aquest fragment apareixen els pares, Grete i Gregor. Els pares tenen una actitut indiferent cap al seu fill, no li fan casa, com bé diu el text, ja en tenen prou, ja estan farts d'aquesta situació, de la fisiologia del seu fill, que ja era més insecte que fill seu.

Gregor, també té una actitut indiferent, no li imprta que els seus pares i la seua germana vejen la seua aparença, d'insecte brut i l'únic que vol es escoltar el magnífic concert de violí de la seua germana. Grete en aquest fragment no té cap actitut que recalcar, ella solament toca el seu instrument, que finalment acaba reunint tota la família Samsa en el menjador, escoltant-la.

LA METAMORFOSI

Capítol III

La greu ferida del Gregor, que el féu patir durant un mes llarg (ningú no s’atreví a llevar-li la poma, que romania incrustada a la carn com un record visible del que havia succeït), semblà haver recordat fins i tot al pare que el Gregor, malgrat la seua forma actual, trista i repugnant, era un membre de la família que no podien tractar com a un enemic, sinó al contrari: el deure familiar exigia d'empassar-se la repugnància i tenir paciència, sobretot molta paciència.

Si bé la ferida havia fet perdre la seua anterior agilitat al Gregor, segurament per sempre, i ara com ara havia de menester molts minuts per travessar la cambra, com un vell invàlid (ni pensaments d'enfilar-se per parets i sostre), en canvi li semblava estar prou llargament compensat d'aquest empitjorament del seu estat pel fet que ara, cap al vespre, obrien la porta del menjador (i ell solia tenir-hi els ulls clavats ja dues hores abans), de manera que, gitat a les fosques a la seua cambra, invisible des del menjador, podia veure tota la família, asseguda a la taula il·luminada i podia escoltar les seues converses, per dir-ho d'alguna manera, amb el consentiment general; és a dir, ben diferent d'abans.

Certament ja no eren les converses animades del passat, en les quals pensava sempre el Gregor amb un cert enyor quan, esgotat, s'havia de colgar entre els llençols humits d'una menuda cambra d'hotel. Ara hi havia més silenci que abans. Després de sopar, el pare no tardava gaire a adormir-se a la seua butaca; la mare i la germana s'exhortaven mútuament al silenci; la mare, encorbada sota el llum, cosia llenceria fina per a una botiga de modes; la germana, que havia agafat una faena de dependenta, els vespres aprenia taquigrafia i francès per mirar d'aconseguir un dia una faena més bona. De vegades el pare es despertava com si no sabera que havia dormit i deia a la mare:

―Quina manera de cosir, hui, també!
 
I es tornava a adormir a l'acte, mentre mare i filla es miraven, cansades, i somreien.

L'argument de la novel·la se'ns presenta des de diferents perspectives. Indique-les, assenyalant el punt de vista dominant  en aquest fragment.

En aquest text trobem diverses perspectives, la principal, és a dir la que més apreix, és la perspectiva d'un narrador en 3ª persona omniscient, aquest parla de la tensa situació que es viu a la casa de la família Samsa, com el pare després de quasi matar el seu fill el mira amb fàstic i pena, la germana com no pot més en la situació decideix agafar feina de dependenta i la mare cus durant molt de temps al dia. Cal recalcar que la mare al final del text intervé de forma directa, a través de la tipologia conversacional.

  

LA METAMORFOSI 

Capítol II

Les potes del Gregor brunzien quan finalment s'encaminà cap al menjar. I les seues ferides també es devien haver curat del tot, perquè ja no se sentia impedit en els moviments; se’n meravellà i recordà que feia cosa d'un mes s’havia fet un tallet al dit i que aquella ferida encara li feia mal abans d'ahir. “Que potser m’he tornat menys sensible?”, pensà, i ja xuclava àvidament el formatge, que l’havia atret primer i més intensament que totes les altres viandes; amb ulls espurnejants de satisfacció, devorà successivament el formatge, la verdura i el suc; les menges fresques, en canvi, no li plaïen, no en podia suportar ni l'olor, de manera que separà un tros lluny les coses que es volia menjar. Ja feia una estona que havia acabat i mandrejava encara estirat al mateix lloc, quan la germana féu voltar la clau al pany, a poc a poc, per advertir-li que es retirara. Tot i que ja s’havia endormiscat, la remor el sobresaltà i corregué a amagar-se una altra vegada davall el sofà. Romandre allà baix li exigí un gran domini de si mateix, i això que la germana s'estigué a la cambra poca estona, perquè l'abundós ressopó li havia arredonit una mica el ventre, i amb l'estretor d'allà baix a penes podia respirar. Entre curts atacs d'ofec veié amb ulls esbatanats com la germana, que res no sospitava, recollia amb una granera no tan sols les sobralles, sinó també les viandes que el Gregor no havia tocat, com si ja no hagueren de servir mai més; va veure com ho ficava tot de pressa dins d'un cubell, que en acabant tapà amb una tapadora de fusta, i com se l'enduia. Així que s’hagué girat, el Gregor eixí de davall el sofà per gitar-se i respirar de gust.

D’aquesta manera rebé el Gregor el menjar de cada dia: una vegada al matí, quan els pares i la criada encara dormien, i una altra vegada després del dinar de la família, perquè els pares feien sesta i la criada era enviada per la germana a fer algun encàrrec. Ben cert que els altres tampoc no volien que el Gregor es morira de gana, però potser no haurien pogut suportar saber res dels seus menjars si no era d’oïda, o potser la germana volia estalviar-los senzilles tribulacions, perquè la veritat és que ja patien prou.

Explica com es fa evident la transformació de Gregor.

La transformació de Gregor começa a ser evident quan comença a perdre sensibilitat, ell mateix ho reconeix. ja no sentia dolor per una ferida que fa uns dies sí que en sentia. Ademés la transformació ja està prou avançada, ja que una persona d'unes medides normals mai podria amagar-se baix del sofà i Gregor ja ho podia fer, cosa prou inusual. Finalment, ja era prou dependent, la seua germana s'encarregava de donar-li de menjar quan ni la criada ni els pares estaven en casa.

LA METAMORFOSI 

Capítol II 

Fins al capvespre no es desvetlà el Gregor d'aquell son pesat, semblant a un esmortiment. De ben segur que no hauria tardat gaire més estona a despertar-se encara que no l'hagueren importunat, perquè se sentia prou descansat i sense son, però li semblà que l'havien despertat uns passos lleugers i el soroll de la porta del rebedor que es tancava amb cautela. La claror esblaimada dels fanals del carrer clapejava el sostre i les parts més altes dels mobles, però a baix, on continuava gitat el Gregor, era fosc. A poc a poc, palpant encara insegur amb les antenes que tot just començava a apreciar, s'impulsà cap a la porta per veure què hi havia ocorregut. El seu costat esquerre semblava tot ell una llarga nafra que li estirava desagradablement, i havia d'avançar, com qui diu, a peu coix, repenjat a les dues fileres de potes, ara l'una ara l'altra. A més d'això, una de les potes havia resultat greument ferida durant l'incident del matí (gairebé era un miracle que n'haguera resultat ferida només una), i l'arrossegava inerta.

Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?

L'incident al qual es refereix aquest fragment, és al moment que Gregor decideix eixir de la seua habitació i ensenyar a la seua família la seua nova aparença, la qual va deixar sense paraules a sa mare, a son pare i també a la seua germana. 

La mare es va posar a cridar espantada, el pare va decidir que eixe insecte monstruós no era el seu fill, que no podia ser-ho, així que va prendre una dràstica decisió, tancar-lo en la seua habitació per a no haver de vore'l amb aquell nou aspecte que li provocava una mescla de fàstic i por. Ùnicament, la seua germana, va comprendre'l, va voler ajudar-lo, intentar posar-se al seu lloc i facilitar-li la estancia en la seua propia casa, actitud que canviarà durant l'obra.

LA METAMORFOSI  

 

Capítol I

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?

Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment.    

Les parts subrallades són exemples de l'estil indirecte lliure, característica present durant gran part de l'obra. D'aquesta manera, l'autor reprodueix els pensaments, idees o sentiments dels personatges, en aquest cas de Gregor, els protagonista d'aquesta novel·la escrita per Kafka. Els reprodueix en tercera persona del singular, a partir del pensament d'aquest. Amb aquesta tècnica, l'autor ens aproximava als personatges i als seus pensaments.

LA METAMORFOSI

CAPÍTOL I

Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.

"Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç.

La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores.

• Comenteu l'estranyament o desfamiliarització [distorsió de la perspectiva] basant-te en aquest fragment, que correspon al començament de la narració. Adoneu-vos que la cambra comença sent descrita com una habitació «normal de ser humà», més avant se'ns diu que té «pocs metres quadrats», però esdevé una habitació «alta i espaiosa».

       

       Des de el moment que Gregor es despertà es va notar estrany, va adonar-se ràpidament que ja no era un xiquet com la nit anterior, quan es va gitar, sinó que s'havia convertit en un insecte, un ser monstruós. L'autor ens parla d'on es troba Gregor en la habitació, gitat en el seu llit, amb diverses potes i unes proporcions que no eren les seues.

Se'ns descriu la habitació, una cambra normal de ser humà, com va escriure el nostre autor, Kafka.

Es sentia incòmode, no podia ni dormir de la forma que ho havia fet sempre, perquè a causa del seu nou cos no era possible, sentia una gran melancolia i va començar un dolor, fins aleshores desconegut.

      

 LA FAMÍLIA DE FRANK KAFKA

Ací tenim unes fotografies de les seues germanes i dels seus pares.

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DEL BES

Hui, 13 d'abril, és el dia internacional del bes, al final del dia tothom ho sap, bé per haver-ho escoltat a la ràdio, vist en la televisió o per alguna publicació d'un amic o amiga a alguna red social, com m'he enterat jo.

Però, per què hui es celebra el dia del bes? I per quin fet?

Perque una parella tailandesa va estar besant-se 58 hores consecutives, superant el seu propi rècord de l'any anterior, 46 hores.

El concurs es celebra actualment en Tailandia i per a participar deus estar casat o mantindre una relació amb algú, si vols guanyar el premi del concurs, 2500 euros i dos anells amb diamants has de batre les 58 hores. 

FELIÇ DIA!

EL VAMPIR 

Tu, que has entrat com una daga

dins el meu cor queixós;

tu, forta com una armada de dimonis

vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini 

el meu esperit humiliat; 

—infame ser que em té lligat 

com el forçat a la cadena, 

i al joc el jugador obstinat, 

a la botella l'embriac, 

i a la carronya la vermina, 

—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat

de conquerir la llibertat,

i he dit al perfidiós verí:

salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa

m'han menyspreat i han dit:

«No escau que siguis redimit

del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç 

t'alliberés d'aquest poder,

el teus petons darien vida,

altra vegada, al teu vampir!».

Aquest poema ha pogut ser provocat per Jeanne Duval, o com Baudelaire l'anomenava "La Venus Negra", amb la qual va tindre una llarga i accidentada relació, aquest poema pot ser el resultat d'una  de les seues múltiples i fortes discussions.

Baudelaire ha volgut expressar l'horror d'una existència lligada a una condemna. Però si l'home es subleva contra el seu vampir, no li serveix per a res, ja que l'amor que sent cap a la  seua amada és molt intens i fort, d'eixos amors que fan realment mal, dels quals no et pots desprendre fàcilment, perquè quan més intentes allunyar-te d'eixe amor, més prop et trobes. Tot esforç o intent per a no pensar en ella es transforma en una obsessió. 

Com bé diu Baudelaire:

"infame ser que em té lligat

com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,

a la botella l'embriac,

i a la carronya la vermina. 

El poema presenta una estructura molt clara, al igual que totes les composicions de Les Flors del Mal. En el poema, hi ha un tu, el vampir, a qui el poeta dirigeix una serie d'adjectius de caràcter prou negatiu, "loca engalanada"o "infame ser". Les dos comparacions posterior recolzen la identificació del tu amb la mort i el mal: " Tu que has entrat com una daga", "tu forta com una armada de dimonis". També està el jo del poeta "cor queixós", "espirit humiliat" i finalment cal recalcar diverses comparacions del vers huit a l'onze, on podem observar el caràcter addictiu i degradant d'aquest amor que el poeta sent cap a la seua amada.

LAS  SUFRAGISTAS 

Maud (Carey Mulligan) trabaja desde que tiene siete años en una lavandería. Un día mientras hacía unos recados del trabajo, por casualidad, vió a Violet( Anne-Marie Duff) tirando piedras contra un escaparate como protesta por el voto femenino. Maud se asustó y huyó muy rápido de allí. 

Violet le propuso que se reuniera con ellas, las sufragistas, ella al principio se negó profundamente, pero cuando tomó conciencia de los abusos sexuales de su jefe y los laborales, ya que las mujeres trabajaban mucho más y cobraban menos que los hombres, aceptó la petición de su compañera.

Convertirse en sufragista supone que se conciencie con la situación de inferioridad que las mujeres están sufriendo, ella incluida, ser detenida diversas veces e incluso encarcelada solamente por expresar su opinión, manifestarse y pedir la igualdad y el voto de la mujer, lo que en ese momento para muchos hombres y también mujeres era una aberración, perder a su marido, quien se avergüenza de ella, a su hijo al que adora, ya que la custodia antes la tenían los hombres y a compañeras ligadas al movimiento como Emily, de la que hablaremos a continuación. 

Esta película está basada en hechos reales, es el relato de continuos esfuerzos de muchas mujeres por conseguir la igualdad, un trato justo para el sexo femenino y una historia basada en la superación. 

           PAUL VERLAINE I JEAN ARTHUR RIMBAUD
                        

Verlaine l'any que va conèixer Rimbaud tenia 26 anys i ja contava amb prestigi en el món poètic, estava casat amb una adolescent Mathilde Mauté, amb qui en un futur pròxim tindria un fill. 

Quan va llegir "El barco ebrio" d'un jove poeta d'uns 16 anys anomenat Rimbaud va quedar fascinat i va convidar-lo immediatament per parlar amb ell, sense saber que aquesta invitació canviaria per complet la seua vida tranquil·la i burgesa, que fins eixe moment Verlaine coneixia.

Des del moment que Rimbaud va entrar a la casa dels sogres de Verlaine amb els seus horribles modals i excepcional personalitat i valentia, es va prendar del jove i prompte començarien les seues festes i borratxeres.

En 1872 ja formaven una parella i els seus continus escàndols van arribar fins a Mathilde, ella molt enfadada i decepcionada va començar a recriminar-li la seua actitud a les quals ell va respondre de forma agressiva tant a la seua dona com al seu petit fill, això va allunyar Rimbaud de Verlaine, qui va decidir anar-se'n a Bèlgica seguit del seu amant, que abandonava a la seua dona malalta i al seu fill. D'aquesta manera van emprendre un viatge, el qual els posaria problemes. El primer obstacle va ser que en la frontera de Arras, on se'ls va denegar el pas i van tornar a París, després Mathilde va localitzar el seu marit i li va demanar que tornara amb ells, en un principi va accedir a la petició de la que encara era la seua dona però quan estava a punt d'agarrar el tren va donar mitja volta i va tornar amb el seu amant.

Dos mesos després Mathilde va iniciar el procés de separació judicial i Rimbaud va abandonar Londres per anar-se'n a una residència heretada per sa mare en Roche.Verlaine va emmalaltir i de seguida va tornar amb ell, però ben ràpid va tornar a deixar-lo.

Al recuperar-se,, en juliol de 1973, van tornar a estar junts, i des d'aquest punt la seua relació es va tornar insostenible i insuportable, amb violents successos com el dispar de Verlaine a Rimbaud en la mà.

En eixe moment la seua relació va arribar a la seua fi i els seus camins es van separar, Verlaine va anar a la presó pel dispar i Rimbaud va tornar a Roche.

Al sortir de la presó Verlaine va intentar novament que la seua relació amb Rimbaud funcionara, però no ho va aconseguir i van acabar en insults i cops.

Finalment, el 8 de gener de 1896 Verlaine va morir als 52 anys i uns anys abans en el 1891 ho va fer d'una forma molt precoç als 37 anys el seu examant, Rimbaud.

Leonardo DiCaprio com a Arthur Rimbaud i David Thewlis com Paul Verlaine.

Les Flors del Mal XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa

d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho.

                                                                                 

Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)

          Els versos d'aquest poema són dodecasíl·labs, és a dir de 12 síl·labes, dividit en dos                             hemistiquis o parts isométriques de sis síl·labes cada una.

Tema

           El tema d'aquest poema és el fugaç enamorament de l'autor  d'una jove que passejava pel  carrer

                           

            

Quines imatges poètiques hi destacaríeu?

           En els primers versos podem observar una enumeració sobre característiques de la dona.

          Vers 5: una antítesi entre àgil i actitud d'estàtua

          Vers 11: una interrogació retórica, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

          Vers 12: una aliteració entre lloc i lluny

          Vers 13: ja que hi ha una gran similitud en l'estructura de dues oracions coordinades.

          Vers 14: un pleonasme, per la redundancia d'algunes paraules com tu o jo

 Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.

          L'us de moltes figures retòriques i poètiques, comentades anteriorment.

          La introducció de la percepció de correspondencies simbòliques d'olors, colors i sons, com           la dolçor que fascina i el plaer que mata.

          En una gran quantitat dels seus poemes, aquest inclós, es descriuen experiències humanes  

           

           

           

          

      

 Tema 5. Curiositats

• Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Sí, aquest quadre  és una obra de l'artista espanyol Pablo Picasso, anomenada, ".Les Demoiselles d'Avignon". Actualment el quadre el podem trobar en el MoMa, The Museum of Modern Art, en Nova York.

Aquest quadre es situa en un moviment artístic, nascut en França i  anomenat el cubisme (1907-1914)

És l'art i la innovació més important del segle XX, trenca amb la perspectiva convencional i la manera de percebre  les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades. Es creu que és el principi de l'art abstracte i aquest el primer quadre cubista de la història.

• Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

Altres autors que cal destacar en aquest moviment artístic poden ser, George Braque. Va ser un pintor i escultor rellevant del segle XX i junt amb Picasso desenvolupà el cubisme. 

Més cap al final del cubisme destaca l'auor conegut amb el nom de Juan Gris,encara que el seu nom de pila era  José Victoriano González- Pérez, és un artista espanyol, encara que gran part de la seua obra està desenvolupada a París, es considerat un dels mestres del cubisme. 

• Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la bohèmia"?

Al terme bohèmia podem trobar-li diversos significats. Aquesta paraula està assosiada a l'estil de vida que s'aparta de les convincions socials i posa l'art i la cultura sobre les coses materials. Així que una persona bohèmia és aquella que porta un estil de vida sense luxes i amb el necesari per viure.

Madame Bovary. Primera part. Capítols 5 i 6

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?
• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.] 

L'educació de les joves en eixa época anava relacionada amb l'església i amb les feines de la casa, la seua neteja i cuidar dels seus fills i del seu marit. En cas de no casar-se en l'home que decidira el seu pare, ja que les dones en eixa época no decidien res, es dedicarien tota la seua vid a a ser monjes i a viure en un convent amb altres dones com elles.

Per aquesta mateixa raó Emma de molt jove va ser internada en un convent, amb una educació molt estricta i relaccionada amb Déu, al principi ella estava agust i li agradava aquella nova situació, però quan va començar a llegir un altre tipus de llibres, no tant relacionats amb el típic esteriotip de la dona tradicional i sumisa de l'época, li va encantar.

Així que gràcies a aquest nou tipus de gènere que va començar a llegir en el convent,  Emma es converteix en una nova dona, una dona que com el seu pare va decidir es va casar amb l'home escollit pel seu pare, però va ser un dona "lliure" feia el que volia i fins i tot va tindre amants. 

Trobem un salt enrere, quan Emma ja està casada amb Charles, recorda els llibres que llegia al convent, aquelles histories d'amor, on els protagonistes estaven enamorats i disfrutaven del seu matromoni, ella en aquell moment es va adonar que estava casada amb un home al qual no estimava.