SER O NO SER 

Ser o no ser: aquest és el dilema:

si a l'esperit li és més noble sofrir

els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,

o armar-se contra un mar de sofriments

i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,

res més; dir que amb el son finalitzem

els mals del cor, les mil ferides naturals

que la carn va heretar. És un final

per desitjar devotament. Morir, dormir,

i potser somniar; aquest és el destorb:

perquè els somnis que habiten en el son de la mort,

un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,

ens imposen respecte, és aquesta la causa

que fa que les desgràcies durin tant.

Perquè, si no, qui podria aguantar

les fuetades i les burles d'aquests temps,

l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,

tot el dolor de l'amor menyspreat,

la lentitud de la justícia,

la insolència dels càrrecs, i el desdeny

que dels indignes rep la gent de mèrit,

si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia

amb un simple punyal? Qui portaria el pes

d'una vida cansada de queixes i suors,

si no fos per la por d'alguna cosa

més enllà de la mort, aquest país no descobert

que no deixa tornar de les seves fronteres

a cap dels viatgers, que ens confon el desig,

i ens fa suportar els mals que ara tenim

més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?

Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,

i així el color natiu de la resolució

queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;

i els projectes més alts i de més importància,

per aquesta raó desvien el seu curs

i perden fins i tot el nom d'acció.

Però ara, silenci. Bella Ofèlia!

Nimfa, que siguin recordats els meus pecats

en les teves pregàries.

Les afliccions que podem destacar en aquest famós monóleg de Hamlet  són problemes quotidions de la vida de qualsevol persona com mal d'amors, l'insult de l'opressor , l'ultratge del superb, la lentitud de la justicia... I encara que la vida ens posa dificulats, que fins i tot ens podrie fer desitjar la nostra mort, les superem, per la gran por e incertesa de no saver que hi ha després de la mort, ja que ningú que ha anat no ha tonat mai a explicar-ho.

HAMLET. ACTE II - ESCENA II 

 Antítesis : per què el dia és el dia i la nit és la nit // formosa - horrible.

 Repetició : per què el dia és el dia i la nit és la nit.

  

Hendíadis : el que haurien de ser la majestat i el deure.

Repetició : Brevetat i breu // boig i bogeria. 

Jocs de paraules:Ara ens fa falt trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.   

Tautologia: considereu això: tinc una filla 

-i fins que ja no sigui meva, la tindré- 

Metàfora:  No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs.

Paral·lelisme: Dubta (...), dubta(...) //  i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

Els mosuo

Els mosuo viuen en una regió aillada de la resta del món, al costat del llac Lugu.

La seua regió va ser conquerida pels exércits xinesos, però els mosuo no van adoptar els seus patrons patriarcals ni tan sols els van obligar a fer-ho.

Es tracta d'una tradició nascuda fa milers d'anys, quan en la Xina rural era normal el matriarcat, ja que al morir els homes en guerres les dones s'havien de fer càrrec de les collites i de la seues families.

Elles eren lesúniques propietaries, l'herencia es transmet de mare a filla.

En totes les families hi ha una matriarca i és la figura amb  més nivell del clan.

Els homes no tenen responsabilitats i passen gran part del seu temps amb els amics i fent les labors de la casa, si necesiten diners han de demanar-li'ls a la seu mare o a la seua germana major.

Allí els homes no pensen que estan discriminats ja que les dones anualment n'elegeixen un per a mantindre l'ordre i ser el portaveu de la comunitat, d'aquesta manera ells es senten part de la mateixa.

L'home mosuo, te dos grans papers: el de l'oncle del clan propi, on s'ocupa dels seus nebots i el del pare de la familia de la dona en la que en eixe moment estiga, en la qual no és lliure de fer el que vullga.

SEMBLANCES ENTRE LA DIVINA COMÈDIA I LUCES DE BOHEMIA

L'argument de l'obra de Dant ha estat relacionat moltes voltes amb l'argument de  Luces de Bohemia de Valle-Inclán. 

En les dos obres cal destacar un viatge, la peregrinació de Max Estrella guiat per Latino de Híspalis, per diversos llocs de la capital (llibreries, tabernes...) fins la mort del propi Max en la seua casa. El qual va accentuar la cita de Max: "Latino, sácame de este círculo infernal". Al igual passa en la Divina Comedia, escrita entre 1306 i 1321, que conta el viatge de Dant guiat per Virgili cap a l'infern, dividit en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís.

MIQUEL BARCELÓ

 És un pintor mallorquí de renom internacional, des de petit va viure en contacte amb la pintura, ja que sa mare era pintora.

Un viatge a París en 1970 li va permetre d'escobrir l'art brut, un estil que deixarà una forta influència en la seues primeres obres.

Entre els seus últims projectes cal destacar l'elaboració d'un mural en una capella de la Catedral de Palma i  la cúpula de la Sala Dels Drets Humans de l'ONU.

  

          

Divina Comèdia (Discovery Channel)

Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

L'nfern de Dant Alighieri és un poema épic el qual ens ha ajudat a definir l'infern de la cultura occidental. Dant i virgili són els protagonistes d'aquest llibre.

El poema comença en el bosc del horror, on Virgili l'ajudarà a trobar el camí cap a la salvació.

L'infern té 9 cercles, i en cada un d'ells hi ha un tipus de pecador diferent, quan més greus siguen els teus pecats més forts seran els teus càstics i més lluny de la calor de Déu estaràs.

L'infern pot dividir-se en dos parts, la superior i la inferior, fent distinció entre els  pecats de debilitat i els de malicia.

Hi ha diferents tipus de pecadors, els que ho fan sense l'ús de la raó, els inocents, després els que estan baix el poder de les passions i les emocions humanes, els violents i finalment els que fan el mal d'una forma conscient.

"Una de las características del infierno es que uno mismo lo elige"

 

 Divina Comèdia. Infern. El cant I recitat per Roberto Benigni

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

                        

Roberto Benigni està recitant el cant I en la plazza de la Croce, en Florència.

La plaça estava totalment plena, jo crec que açò ací a Castelló o fins i tot a Espanya seria molt extrany vore una plaça tant plena per una actuació d'un poeta, però no impossible, com per exemple Sabina.