LAS  SUFRAGISTAS 

Maud (Carey Mulligan) trabaja desde que tiene siete años en una lavandería. Un día mientras hacía unos recados del trabajo, por casualidad, vió a Violet( Anne-Marie Duff) tirando piedras contra un escaparate como protesta por el voto femenino. Maud se asustó y huyó muy rápido de allí. 

Violet le propuso que se reuniera con ellas, las sufragistas, ella al principio se negó profundamente, pero cuando tomó conciencia de los abusos sexuales de su jefe y los laborales, ya que las mujeres trabajaban mucho más y cobraban menos que los hombres, aceptó la petición de su compañera.

Convertirse en sufragista supone que se conciencie con la situación de inferioridad que las mujeres están sufriendo, ella incluida, ser detenida diversas veces e incluso encarcelada solamente por expresar su opinión, manifestarse y pedir la igualdad y el voto de la mujer, lo que en ese momento para muchos hombres y también mujeres era una aberración, perder a su marido, quien se avergüenza de ella, a su hijo al que adora, ya que la custodia antes la tenían los hombres y a compañeras ligadas al movimiento como Emily, de la que hablaremos a continuación. 

Esta película está basada en hechos reales, es el relato de continuos esfuerzos de muchas mujeres por conseguir la igualdad, un trato justo para el sexo femenino y una historia basada en la superación. 

           PAUL VERLAINE I JEAN ARTHUR RIMBAUD
                        

Verlaine l'any que va conèixer Rimbaud tenia 26 anys i ja contava amb prestigi en el món poètic, estava casat amb una adolescent Mathilde Mauté, amb qui en un futur pròxim tindria un fill. 

Quan va llegir "El barco ebrio" d'un jove poeta d'uns 16 anys anomenat Rimbaud va quedar fascinat i va convidar-lo immediatament per parlar amb ell, sense saber que aquesta invitació canviaria per complet la seua vida tranquil·la i burgesa, que fins eixe moment Verlaine coneixia.

Des del moment que Rimbaud va entrar a la casa dels sogres de Verlaine amb els seus horribles modals i excepcional personalitat i valentia, es va prendar del jove i prompte començarien les seues festes i borratxeres.

En 1872 ja formaven una parella i els seus continus escàndols van arribar fins a Mathilde, ella molt enfadada i decepcionada va començar a recriminar-li la seua actitud a les quals ell va respondre de forma agressiva tant a la seua dona com al seu petit fill, això va allunyar Rimbaud de Verlaine, qui va decidir anar-se'n a Bèlgica seguit del seu amant, que abandonava a la seua dona malalta i al seu fill. D'aquesta manera van emprendre un viatge, el qual els posaria problemes. El primer obstacle va ser que en la frontera de Arras, on se'ls va denegar el pas i van tornar a París, després Mathilde va localitzar el seu marit i li va demanar que tornara amb ells, en un principi va accedir a la petició de la que encara era la seua dona però quan estava a punt d'agarrar el tren va donar mitja volta i va tornar amb el seu amant.

Dos mesos després Mathilde va iniciar el procés de separació judicial i Rimbaud va abandonar Londres per anar-se'n a una residència heretada per sa mare en Roche.Verlaine va emmalaltir i de seguida va tornar amb ell, però ben ràpid va tornar a deixar-lo.

Al recuperar-se,, en juliol de 1973, van tornar a estar junts, i des d'aquest punt la seua relació es va tornar insostenible i insuportable, amb violents successos com el dispar de Verlaine a Rimbaud en la mà.

En eixe moment la seua relació va arribar a la seua fi i els seus camins es van separar, Verlaine va anar a la presó pel dispar i Rimbaud va tornar a Roche.

Al sortir de la presó Verlaine va intentar novament que la seua relació amb Rimbaud funcionara, però no ho va aconseguir i van acabar en insults i cops.

Finalment, el 8 de gener de 1896 Verlaine va morir als 52 anys i uns anys abans en el 1891 ho va fer d'una forma molt precoç als 37 anys el seu examant, Rimbaud.

Leonardo DiCaprio com a Arthur Rimbaud i David Thewlis com Paul Verlaine.

Les Flors del Mal XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa

d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho.

                                                                                 

Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)

          Els versos d'aquest poema són dodecasíl·labs, és a dir de 12 síl·labes, dividit en dos                             hemistiquis o parts isométriques de sis síl·labes cada una.

Tema

           El tema d'aquest poema és el fugaç enamorament de l'autor  d'una jove que passejava pel  carrer

                           

            

Quines imatges poètiques hi destacaríeu?

           En els primers versos podem observar una enumeració sobre característiques de la dona.

          Vers 5: una antítesi entre àgil i actitud d'estàtua

          Vers 11: una interrogació retórica, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

          Vers 12: una aliteració entre lloc i lluny

          Vers 13: ja que hi ha una gran similitud en l'estructura de dues oracions coordinades.

          Vers 14: un pleonasme, per la redundancia d'algunes paraules com tu o jo

 Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.

          L'us de moltes figures retòriques i poètiques, comentades anteriorment.

          La introducció de la percepció de correspondencies simbòliques d'olors, colors i sons, com           la dolçor que fascina i el plaer que mata.

          En una gran quantitat dels seus poemes, aquest inclós, es descriuen experiències humanes