Tema 5. Curiositats

• Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Sí, aquest quadre  és una obra de l'artista espanyol Pablo Picasso, anomenada, ".Les Demoiselles d'Avignon". Actualment el quadre el podem trobar en el MoMa, The Museum of Modern Art, en Nova York.

Aquest quadre es situa en un moviment artístic, nascut en França i  anomenat el cubisme (1907-1914)

És l'art i la innovació més important del segle XX, trenca amb la perspectiva convencional i la manera de percebre  les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades. Es creu que és el principi de l'art abstracte i aquest el primer quadre cubista de la història.

• Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

Altres autors que cal destacar en aquest moviment artístic poden ser, George Braque. Va ser un pintor i escultor rellevant del segle XX i junt amb Picasso desenvolupà el cubisme. 

Més cap al final del cubisme destaca l'auor conegut amb el nom de Juan Gris,encara que el seu nom de pila era  José Victoriano González- Pérez, és un artista espanyol, encara que gran part de la seua obra està desenvolupada a París, es considerat un dels mestres del cubisme. 

• Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la bohèmia"?

Al terme bohèmia podem trobar-li diversos significats. Aquesta paraula està assosiada a l'estil de vida que s'aparta de les convincions socials i posa l'art i la cultura sobre les coses materials. Així que una persona bohèmia és aquella que porta un estil de vida sense luxes i amb el necesari per viure.

Madame Bovary. Primera part. Capítols 5 i 6

• Com era l'educació de les jóvens de l'època?
• Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.] 

L'educació de les joves en eixa época anava relacionada amb l'església i amb les feines de la casa, la seua neteja i cuidar dels seus fills i del seu marit. En cas de no casar-se en l'home que decidira el seu pare, ja que les dones en eixa época no decidien res, es dedicarien tota la seua vid a a ser monjes i a viure en un convent amb altres dones com elles.

Per aquesta mateixa raó Emma de molt jove va ser internada en un convent, amb una educació molt estricta i relaccionada amb Déu, al principi ella estava agust i li agradava aquella nova situació, però quan va començar a llegir un altre tipus de llibres, no tant relacionats amb el típic esteriotip de la dona tradicional i sumisa de l'época, li va encantar.

Així que gràcies a aquest nou tipus de gènere que va començar a llegir en el convent,  Emma es converteix en una nova dona, una dona que com el seu pare va decidir es va casar amb l'home escollit pel seu pare, però va ser un dona "lliure" feia el que volia i fins i tot va tindre amants. 

Trobem un salt enrere, quan Emma ja està casada amb Charles, recorda els llibres que llegia al convent, aquelles histories d'amor, on els protagonistes estaven enamorats i disfrutaven del seu matromoni, ella en aquell moment es va adonar que estava casada amb un home al qual no estimava. 

MADAME BOVARY. Primera part. Capítol 2.

Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. 

[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe itallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb unaardida candidesa.

Un cop acabada la cura, el metge fou invitat, pel senyor Roualt mateix, a menjar una queixalada abans de marxar.
[Com veurem en altres ocasions, Flaubert utilitza la lletra cursiva per a introduir una veu diferent a la del narrador] 

[...]

Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.
[Signe premonitori del paper predominant d'Emma en la relació.

En aquesta descripció indudablement s'està descrivint a Emma Roualt, la protagonista d'aquesta novel·la. En la descripció es parla d'algunes imperfecciones d'Emma i de virtuts, com els seus preciosos ulls, la seua mirada encisadora, els seus llavis carnosos, el seu perfecte i blanc coll i  els llargs i llisos cabells. També de les ulleres d'Emma, un detall que ens anticipa un poc en la trama i en la forma de ser de la protagonista.