dijous, 10 de desembre del 2015


SER O NO SER 


Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.




Les afliccions que podem destacar en aquest famós monóleg de Hamlet  són problemes quotidions de la vida de qualsevol persona com mal d'amors, l'insult de l'opressor , l'ultratge del superb, la lentitud de la justicia... I encara que la vida ens posa dificulats, que fins i tot ens podrie fer desitjar la nostra mort, les superem, per la gran por e incertesa de no saver que hi ha després de la mort, ja que ningú que ha anat no ha tonat mai a explicar-ho.





dijous, 3 de desembre del 2015


HAMLET. ACTE II - ESCENA II 

 Antítesis : per què el dia és el dia i la nit és la nit // formosa - horrible.

 Repetició : per què el dia és el dia i la nit és la nit.
  
Hendíadis : el que haurien de ser la majestat i el deure.

Repetició : Brevetat i breu // boig i bogeria. 

Jocs de paraules:Ara ens fa falt trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.   

Tautologia: considereu això: tinc una filla 
-i fins que ja no sigui meva, la tindré- 

Metàfora:  No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs.

Paral·lelisme: Dubta (...), dubta(...) //  i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

diumenge, 22 de novembre del 2015

Els mosuo

Els mosuo viuen en una regió aillada de la resta del món, al costat del llac Lugu.
La seua regió va ser conquerida pels exércits xinesos, però els mosuo no van adoptar els seus patrons patriarcals ni tan sols els van obligar a fer-ho.

Es tracta d'una tradició nascuda fa milers d'anys, quan en la Xina rural era normal el matriarcat, ja que al morir els homes en guerres les dones s'havien de fer càrrec de les collites i de la seues families.

Elles eren lesúniques propietaries, l'herencia es transmet de mare a filla.
En totes les families hi ha una matriarca i és la figura amb  més nivell del clan.
Els homes no tenen responsabilitats i passen gran part del seu temps amb els amics i fent les labors de la casa, si necesiten diners han de demanar-li'ls a la seu mare o a la seua germana major.

Allí els homes no pensen que estan discriminats ja que les dones anualment n'elegeixen un per a mantindre l'ordre i ser el portaveu de la comunitat, d'aquesta manera ells es senten part de la mateixa.

L'home mosuo, te dos grans papers: el de l'oncle del clan propi, on s'ocupa dels seus nebots i el del pare de la familia de la dona en la que en eixe moment estiga, en la qual no és lliure de fer el que vullga.








dilluns, 9 de novembre del 2015

SEMBLANCES ENTRE LA DIVINA COMÈDIA I LUCES DE BOHEMIA


L'argument de l'obra de Dant ha estat relacionat moltes voltes amb l'argument de  Luces de Bohemia de Valle-Inclán. 

En les dos obres cal destacar un viatge, la peregrinació de Max Estrella guiat per Latino de Híspalis, per diversos llocs de la capital (llibreries, tabernes...) fins la mort del propi Max en la seua casa. El qual va accentuar la cita de Max: "Latino, sácame de este círculo infernal". Al igual passa en la Divina Comedia, escrita entre 1306 i 1321, que conta el viatge de Dant guiat per Virgili cap a l'infern, dividit en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís.






dijous, 5 de novembre del 2015

MIQUEL BARCELÓ

 És un pintor mallorquí de renom internacional, des de petit va viure en contacte amb la pintura, ja que sa mare era pintora.

Un viatge a París en 1970 li va permetre d'escobrir l'art brut, un estil que deixarà una forta influència en la seues primeres obres.

Entre els seus últims projectes cal destacar l'elaboració d'un mural en una capella de la Catedral de Palma i  la cúpula de la Sala Dels Drets Humans de l'ONU.

  

















          

diumenge, 1 de novembre del 2015

Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

L'nfern de Dant Alighieri és un poema épic el qual ens ha ajudat a definir l'infern de la cultura occidental. Dant i virgili són els protagonistes d'aquest llibre.
El poema comença en el bosc del horror, on Virgili l'ajudarà a trobar el camí cap a la salvació.
L'infern té 9 cercles, i en cada un d'ells hi ha un tipus de pecador diferent, quan més greus siguen els teus pecats més forts seran els teus càstics i més lluny de la calor de Déu estaràs.
L'infern pot dividir-se en dos parts, la superior i la inferior, fent distinció entre els  pecats de debilitat i els de malicia.
Hi ha diferents tipus de pecadors, els que ho fan sense l'ús de la raó, els inocents, després els que estan baix el poder de les passions i les emocions humanes, els violents i finalment els que fan el mal d'una forma conscient.



"Una de las características del infierno es que uno mismo lo elige"



dijous, 22 d’octubre del 2015

 

 

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?
                        
Roberto Benigni està recitant el cant I en la plazza de la Croce, en Florència.
La plaça estava totalment plena, jo crec que açò ací a Castelló o fins i tot a Espanya seria molt extrany vore una plaça tant plena per una actuació d'un poeta, però no impossible, com per exemple Sabina.

divendres, 16 d’octubre del 2015

 

La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?  



  Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.






 

dijous, 8 d’octubre del 2015

 EL TRÀGIC FINAL D'ÈDIP

  
Contesta en el teu blog:
  • T'imaginaves així la representació? Per què?

 No me la imaginava així, les mascares són prou extranyes i els personatges molt dramàtics o tràgics.
  • Quins són els personatges que apareixen al vídeo?
 
 En aquest video apareix Èdip, fent el monòleg final de l'obra quan ja està cec, també te un paper en el video el cor que acompanye a Èdip en el seu monòleg.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

EL MITE D'ÈDIP I L'ESFINX





EL MITE D'ÈDIP I L'ESFINX



Segons conta la llegenda, Hera, esposa de Zeus va enviar a Tebes  l'enfinx, per castigar aquesta polis, a causa de la relació entre Laios i un home jove, el primer amor homosexual conegut.


L'esfinx era un monstre amb rostre femení, cos de lleó i ales de pardal. Fidel als dessitjos d'Hera. 
L'esfinx estava disposat a atormentar i devorar els ciutadans de Tebes, però abans de menjar-se'ls li agradava plantejar enigmes, els quals havien de resoldre si volien aconseguir la seua salvació, però ningú va resoldre'n ningún, fins que un dia va arrivar Èdip.


El primer enigma que l'enfinx li va formular va ser: quin èsser camina sobre la terra fent-ho primer a quatre pates, després a dos i finalment a tres?
La reposta d'Èdip va ser: l'home ja que quan és un xiquet gateja, quan és un adult camina sobre dos cames i quan és ja vell utilitza un bastó.


L'esfinx li va formular un altre enigma, el qual era: existixen dos germanes. Una engendra l'altra. Ésta a la seua vegada engendra a la primera.
La resposta d'Èdip va ser: el dia i la nit.


En aquell moment l'esfinx va decidir suicidar-se.





dijous, 1 d’octubre del 2015

El bes de Gustav Klimt


Contesteu al vostre blog (va de nimfes):
  • En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre? (Sí, ja ho sé, aquesta pregunta no l'esperàveu.)  
 



El quadre, anomenat "El bes" de Gustav Klimt, és una recració d'una escena del relat "Apol·lo y Dafne" que pertany al llibre "Les metamorfosis" del poeta clàssic Ovidi.L'obra es resumeix en l'amor no correspost d'Apol·lo per la bella nimfa Dafne com a càstig de la burla d'aquest cap a Eros (O Cupido). Cupido, a qui Apol·lo considera "massa menut per a la gloria i per a dur un arc tan gran" , es venja provicant-li l'enamorament per la ninfa, i a aquesta el sentimente contrari.
En l'obra podem observar el moment final del relat en que el Déu es llança a abraçar la ninfa, després de perseguir-la declarant-li el seu amor. Es llavors quan aquesta, pavorosa i ruboritzada, plega a Peneu que la lliure d'aquesta bellesa humana a fi de ser lliure, i la nimfa comença llavors a transformar-se en àrbre.
  • Massa difícil? Proveu ara amb aquesta pintura de Dalí.
D'altra banda, trobem el quadre "La metamorfosi de Narcís" de l'artista català Salvador Dalí, que també es basa, com indica el seu títol, en el relat d'Ovidi sobre un jove de gran bellesa que s'enamora de sí mateix, al veure's reflexat a l'aigüa ique  acaba caient dins admirant la seua pròpia bellesa. Evidentment, la metamorfi de Narcís combina més simbolismes i més temàtiques variades que el "Bes" de Klimt, degut en part a l'estil vanguardista surrealista que utilitza l'artista, per la qual cosa el quadre pot parèixer més difícil de comprendre. De forma resumida, podria dir-se que aquesta obra, creada amb un mètode relacionat amb el psicoanàlisi (mètode paranoico-crític) és una interpretació de la historia de Narcís marcant  un abans i un després: a l'esquerra trobem a Narcís admirant el seu reflex, després el que veiem és una mà que agafa un ou, d'on surt una flor: narcís. D'aquesta manera es mostra la vida de Narcís i el seu llegat: la flor.